A classe de Gitic vam realitzar un treball, per tal de que quedéssim informats sobre quines eren les competències que havíem de assolir com a educadors segons dos institucions: LA UNESCO i la ISTE.
A continuació us deixo el meu treball per tal que el pogueu consultar i ser conscient d'allò que hem de dominar i posar en practica en un aula relacionat amb les TIC.
miércoles, 9 de enero de 2013
domingo, 30 de diciembre de 2012
TAXONOMIA DE BLOOM
Avui ús parlare d'un projecte o mini treball que em realitzat a classe de GITIC, amb l'ajuda de la pàgina web: WEB
I tot seguit us adjunto el treball que jo vaig realitzar sobre la Taxonomia de Bloom estretament lliga amb les competències de GITIC.
És una de les eines Claus per els Mestres i els encarregats de dissenyar les capacitacions. El 1956, Bloom, un psicòleg educatiu (Universitat Chicago) desenvolupa la seva taxonomia d’Objectius Educatius, serà una eina clau per estructurà i comprendre el procés d’aprenentatge. L’encaixa dins d’un dels tres dominis psicològics, el Cognitiu. Aquest, categoritza i ordena les habilitats del pensament i els seus objectius, seguint el procés del pensament. És tracta d’un continuo que parteix de les Habilitats del Pensament d’Ordre Inferior a les Habilitats d’Ordre Superior. Els anys 90, Lorin Anderson, la revisa i la república el 2001, un dels canvi important és el de l’ús de verbs enlloc de noms per cada categoria i el canvi de seqüència d’aquestes.
La col·laboració dintre de la taxonomia pot prendre varies formes i variar enormement. No forma part de l’aprenentatge però resulta un reforç molt positiu per aquest. És un aprenentatge del S. XXI, que és pot utilitzar com element dintre de la taxonomia o bé com a mecanisme de reforç.
El més important clarament és el coneixement, cal que ens marquem com a objectiu, generar coneixement en els alumnes, cal construir i recolzar aquest procés constructiu. Aquest coneixement els serveix com a base en el seu cicle d’aprenentatge descrit de forma adequada per Michal Stevenson.
Hem d’ensenyar el coneixement i el contingut, de forma que s’adeqüi a les feines que duen a terme els estudiants, i si pot ésser problemes del món real, als quals responen millor, el nostre subministrament ha d’ajudar a construir una base sòlida pel procés d’aprenentatge i que ajudi amb les activitats que duran a terme en un futur.
I tot seguit us adjunto el treball que jo vaig realitzar sobre la Taxonomia de Bloom estretament lliga amb les competències de GITIC.
És una de les eines Claus per els Mestres i els encarregats de dissenyar les capacitacions. El 1956, Bloom, un psicòleg educatiu (Universitat Chicago) desenvolupa la seva taxonomia d’Objectius Educatius, serà una eina clau per estructurà i comprendre el procés d’aprenentatge. L’encaixa dins d’un dels tres dominis psicològics, el Cognitiu. Aquest, categoritza i ordena les habilitats del pensament i els seus objectius, seguint el procés del pensament. És tracta d’un continuo que parteix de les Habilitats del Pensament d’Ordre Inferior a les Habilitats d’Ordre Superior. Els anys 90, Lorin Anderson, la revisa i la república el 2001, un dels canvi important és el de l’ús de verbs enlloc de noms per cada categoria i el canvi de seqüència d’aquestes.
La col·laboració dintre de la taxonomia pot prendre varies formes i variar enormement. No forma part de l’aprenentatge però resulta un reforç molt positiu per aquest. És un aprenentatge del S. XXI, que és pot utilitzar com element dintre de la taxonomia o bé com a mecanisme de reforç.
El més important clarament és el coneixement, cal que ens marquem com a objectiu, generar coneixement en els alumnes, cal construir i recolzar aquest procés constructiu. Aquest coneixement els serveix com a base en el seu cicle d’aprenentatge descrit de forma adequada per Michal Stevenson.
Hem d’ensenyar el coneixement i el contingut, de forma que s’adeqüi a les feines que duen a terme els estudiants, i si pot ésser problemes del món real, als quals responen millor, el nostre subministrament ha d’ajudar a construir una base sòlida pel procés d’aprenentatge i que ajudi amb les activitats que duran a terme en un futur.
| verb | activitat feta a classe | activitat escola |
| Animar | Scratch, creació d’un mini joc o animació didàctica des de la web del mateix programa | A l’escola Anglada de Tiana els alumnes de 5è han realitzat la creació de la seva història i han participat en l’estudi del paper d’aquest en la seva formació |
| Bloggejar | Dossier d’aprenentatge | Blog de les escoles públiques de Sant Gervasi- Sarrià, des de la qual es comuniquen com a associació d’escoles i es donen a conèixer |
| Twittering | Creació d’un compte al twiter | Des de l’Escola Bressol Vall d’Ebron utilitzen el twitter per difondre el seu missatge d’oposició al tancamant de l’escola |
| Marcar Favorits | Marcadors | |
| Subscriure’t | RSS | L’escola Perèz sala de Vilassà de mar incolu l’aplicació de RSS a la seva pàgina web i blog per tal de mantenir informats als pares i tothom que en vulgui fer ús. |
| Transmetre | Prezi | Ela alumnes de 2n de l’escola Joan Puig i Ferrater utilitzen el prezi per presentar totes les famílies dels instrumnents i el penjen al blog de l’escola. |
| Compartir | Google Doc’s | |
| Editar | Movie Maker | El mestre de naturals de l’Escola Garbí mitjançant el seu blog es comunica amb els seus alumnes i la majoria de projectes són fets amb el Movie Maker. |
| Enllaçar | CMAPTOOLS | Des del creda, pels alumnes amb discapacitats l’ús del cmaptools resulta un avantatge, ja que és des d’on es treballa tota la matèria. |
MOVIE MAKER, crea i edita
Tot seguit us vull presentar un programa molt útil per tal de editar i crear videos, és un programa molt útil ja que no és massa complicat d'utilitzar i els resultats són molt bons. Normalment el programa si tenim un ordinador Windows ve descarregat per defecte sinó el podem descarregar Aquí.
Per començar us deixo un video tutorial que ens mostrara com hem de fer-ne un bon ús.
Primer i principal, és recomanable descarregar les fotos i videos al nostre ordinador. El millor és ja haver-les triat prèviament per no haver de anar buscant-les en el moment de crear el video. El mateix hem de fer amb la banda sonora que triarem per a la pel·lícula.
Per sort, ha arribat el moment de començar a utilitzar Windows Live Movie Maker. Hem de fer clic a “Agregar videos i fotos” i traslladar les imatges pre-seleccionades a aquest apartat. Per a l'àudio, és exactament igual però el botó indicador és “Agregar música”.
En la pestanya editar, podem establir durant quants segons es veurà cada imatge. Windows Live Movie Maker permet al seu torn triar més d'una cançó per video. Hem de tenir en compte la durada del tema així com la quantitat de fotos a publicar.
Què són les transicions i efectes? Són aquelles formes en les quals cada imatge li donarà pas a la següent. Perquè el nostre video, tingui moviment sempre éstà bé agregar-ne a diverses fotos.
Finalment, podem col·locar-li un títol, descripció i crèdits, és a dir qui ho ha realitzat. Abans de sortir de Windows Live Movie Maker, hem de guardar el nostre projecte o bé publicar-ho en alguna de les xarxes socials.
(amb l'ajuda de Asktutorial)
Per començar us deixo un video tutorial que ens mostrara com hem de fer-ne un bon ús.
Primer i principal, és recomanable descarregar les fotos i videos al nostre ordinador. El millor és ja haver-les triat prèviament per no haver de anar buscant-les en el moment de crear el video. El mateix hem de fer amb la banda sonora que triarem per a la pel·lícula.
Per sort, ha arribat el moment de començar a utilitzar Windows Live Movie Maker. Hem de fer clic a “Agregar videos i fotos” i traslladar les imatges pre-seleccionades a aquest apartat. Per a l'àudio, és exactament igual però el botó indicador és “Agregar música”.
En la pestanya editar, podem establir durant quants segons es veurà cada imatge. Windows Live Movie Maker permet al seu torn triar més d'una cançó per video. Hem de tenir en compte la durada del tema així com la quantitat de fotos a publicar.
Què són les transicions i efectes? Són aquelles formes en les quals cada imatge li donarà pas a la següent. Perquè el nostre video, tingui moviment sempre éstà bé agregar-ne a diverses fotos.
Finalment, podem col·locar-li un títol, descripció i crèdits, és a dir qui ho ha realitzat. Abans de sortir de Windows Live Movie Maker, hem de guardar el nostre projecte o bé publicar-ho en alguna de les xarxes socials.
(amb l'ajuda de Asktutorial)
SCRATCH I IT WORLD!!
Us vull presentar avui, una eina molt útil perquè els nens puguin fer les seves pròpies creacions, és tracta d'un programa amb el qual tot o crees tu com vols a la carta. Aquí us deixo un video presentació del programa i també amb quatre instruccions bàsiques.
Aquesta pàgina pots crear la teva compta i descarregar-te el programa, a partir d'aquí fas la teva pròpia creació i la penges a la pàgina per tal que tothom la pugui veure i jugar-hi.
Tot seguit us adjunto la pàgina del programa, ja que des d'allà podreu accedir a tot de jocs creats per altres persones, majoritàriament nens.
És la gran avantatge del programa que s'apren per el mètode assaig-error, cal anar provant per arribar a programar un joc amb sentit, però si tens temps i paciència obtens resultats molt bons.
TRES ORIGENS UN TERRITORI
A COED, per finalitzar l'assignatura i com a mètode d'avaluació ens van proposar fer un treball el qual la única informació que ens donaven era el títol global, "IDENTITAT I TERRITORI" . A partir d'aquest títol nosaltres podiem tractar qualsevol tema, però sempre havíem de relacionar-lo amb el títol que ens donaven a classe.
La meva parella del treball era la LAIA RUBIO, i el nostre treball tractava de la història de 3 germanes adoptades, en realitat era la meva història i la de les meves germanes.
Aquí us el deixo.
La meva parella del treball era la LAIA RUBIO, i el nostre treball tractava de la història de 3 germanes adoptades, en realitat era la meva història i la de les meves germanes.
Aquí us el deixo.
Cal dominar-les totes...
Per tal que algú sigui molt bo en llengües no ha de ser un orador molt bo, ni tampoc un lector apassionat, ni tampoc ho serà aquell que té el do de l'escriptura, per tenir l'habilitat de la llengua cal dominar 4 habilitats: Parla, Llegir, Escriure i Escoltar.
LLEGIR
És un procés mitjançant el qual es comprén un text escrit. Isabel Solé ens diu:
" llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat dle text. És a dir, el significat que té un escrit no és una rèplica del significar que l'autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixaments prèvis de l'autor i els objectius als que s'enfronta".
- llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per una finalitat, Aquesta és la que marcarà la lectura, poden ser moltes i variades, l'objectiu als que s'enfronta.
- llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb tot el que sap, a més a d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
- llegir és implicar-se en un procés de predicció i interferència contínu. Qui llegeix formula una hipotesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels seus coneixaments previs i interessos. A mesura que va llegint va verificant o va regulant les hipòtesis inicials o en va creant de noves.
ESCRIURE
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Quan escribim hem de treballar:
- Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so- grafia, distribució en l'espai.
- Aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, morfologia, ...
- Aspectes discursius: procés de composició del text, característiques o propietats del text, tipologia textual.
PARLAR
És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb una correcció i adequació a la situació comunicativa.
ESCOLTAR
Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciant oralment. Que implica saber escoltar?
- Escoltar demana un paper actiu i participatiu
- Demana un respecte per l'emissor i per les seves idees
- Demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre
- Un bon oient sap descobrir objectius de l'orador
- Sap descobrir les idees principals del missatge de l'orador
- Sap relacionar el misstage i parlar si escau i si acaba l'orador.
LLEGIR
És un procés mitjançant el qual es comprén un text escrit. Isabel Solé ens diu:
" llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat dle text. És a dir, el significat que té un escrit no és una rèplica del significar que l'autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixaments prèvis de l'autor i els objectius als que s'enfronta".
- llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per una finalitat, Aquesta és la que marcarà la lectura, poden ser moltes i variades, l'objectiu als que s'enfronta.
- llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb tot el que sap, a més a d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
- llegir és implicar-se en un procés de predicció i interferència contínu. Qui llegeix formula una hipotesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels seus coneixaments previs i interessos. A mesura que va llegint va verificant o va regulant les hipòtesis inicials o en va creant de noves.
ESCRIURE
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Quan escribim hem de treballar:
- Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so- grafia, distribució en l'espai.
- Aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, morfologia, ...
- Aspectes discursius: procés de composició del text, característiques o propietats del text, tipologia textual.
PARLAR
És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb una correcció i adequació a la situació comunicativa.
ESCOLTAR
Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciant oralment. Que implica saber escoltar?
- Escoltar demana un paper actiu i participatiu
- Demana un respecte per l'emissor i per les seves idees
- Demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre
- Un bon oient sap descobrir objectius de l'orador
- Sap descobrir les idees principals del missatge de l'orador
- Sap relacionar el misstage i parlar si escau i si acaba l'orador.
VA DE CODIS...
A COED, ens ensenyen a treballa la comunicació des de tots els punts de vista, un dels més importants és l'oral i l'escrit, l'Imma ens va proporcionar uns apunts per tal diferenciar-los, és pot fer de dues maneres.
- Diferències Contextuals
- Diferències Textuals
- La relació entre l'Oral i l'Escrit
Hi han hagut moltes maneres d'establir relacions entre aquests dos codis, però ens centrarem en les visions de dos autors:
VIGNER: ho fa des de la òpica de la llengua i dona 3 models:
- Escrit tradicional: és l'objecte únic de l'aprenentatge, el que cal aprendre i seguir. Es rebutja el codi oral, i és treballa mitjançant la traducció seguint models literaris clàssics.
- Escrit, Codi segon: fonaments lingüístics moderns, es fonamenta el codi oral l'escrit és subordinat. És treballa mitjançant fonemes i amb el diàleg.
-L'escrit, llengua: tan l'escrit com l'oral, creen la llengua. Diu que cal que els alumnes aprenguin tan el codi escrit com l'oral per tal que aprenguin una llengua. Vigner creu amb aquesta última.
SCINTO: ho fa des de una òptica psicolingüística, ens presenta també 3 models:
- Model Dependent:oral és la manifestació primera i principal, l'escrit tan sols és una transcripció gràfica de l'oral, utilitzada tan sols amb la correspondència amb l'oral.
-Model Independent: diu que oral i escrit són independents, tan sols representen dues possibilitats d'expressar el llenguatge.
-Model Equipolent: creu que oral i escrit tenen característiques en comú tot i tenir funcions diferents i complementaries.
Després d'analitzar els dos codis profundament i de veure'n les diferències i les coses en comú podem valorar que els dos són igual d'important dintre de l'aprenentatge d'una llengua ja que cadascun té la seva funció, són autònoms però és complementen. Per tan per tenir un bon domini de qualsevol llengua cal trobar un equilibri entre els dos codis, ara per ara en l'actualitat a les escoles, això no passa, es posa molt emfàsi en l'aprenentatge escrit i moltes vegades ens oblidem que també cal aprendre el codi oral, no donar per suposat que tots el sabrem utilitzar.
- Diferències Contextuals
- Diferències Textuals
Hi han hagut moltes maneres d'establir relacions entre aquests dos codis, però ens centrarem en les visions de dos autors:
VIGNER: ho fa des de la òpica de la llengua i dona 3 models:
- Escrit tradicional: és l'objecte únic de l'aprenentatge, el que cal aprendre i seguir. Es rebutja el codi oral, i és treballa mitjançant la traducció seguint models literaris clàssics.
- Escrit, Codi segon: fonaments lingüístics moderns, es fonamenta el codi oral l'escrit és subordinat. És treballa mitjançant fonemes i amb el diàleg.
-L'escrit, llengua: tan l'escrit com l'oral, creen la llengua. Diu que cal que els alumnes aprenguin tan el codi escrit com l'oral per tal que aprenguin una llengua. Vigner creu amb aquesta última.
SCINTO: ho fa des de una òptica psicolingüística, ens presenta també 3 models:
- Model Dependent:oral és la manifestació primera i principal, l'escrit tan sols és una transcripció gràfica de l'oral, utilitzada tan sols amb la correspondència amb l'oral.
-Model Independent: diu que oral i escrit són independents, tan sols representen dues possibilitats d'expressar el llenguatge.
-Model Equipolent: creu que oral i escrit tenen característiques en comú tot i tenir funcions diferents i complementaries.
Després d'analitzar els dos codis profundament i de veure'n les diferències i les coses en comú podem valorar que els dos són igual d'important dintre de l'aprenentatge d'una llengua ja que cadascun té la seva funció, són autònoms però és complementen. Per tan per tenir un bon domini de qualsevol llengua cal trobar un equilibri entre els dos codis, ara per ara en l'actualitat a les escoles, això no passa, es posa molt emfàsi en l'aprenentatge escrit i moltes vegades ens oblidem que també cal aprendre el codi oral, no donar per suposat que tots el sabrem utilitzar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)